CERVELLÓ

L'origen de la vila se centra en el castell de Cervelló, edificat en temps del comte Guifré el Pelós durant el s.IX que, posteriorment, va ser venut pels comtes de Barcelona a un dels seus consellers, Ènnec Bonfill. El linatge d'aquesta família fou molt important i van tenir la jurisdicció de Cervelló fins el s.XIII. En concret, comprenia els termes de Cervelló, La Palma, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, Torrelles, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Olesa de Bonesvalls i Vallirana.

Guillem II de Cervelló va fundar l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls i va reformar el castell, malmès després de innombrables guerres, però el 1297 el seu successor, Guerau VII de Cervelló va vendre la baronia al rei Jaume II.

La ciutat de Barcelona la va adquirir el 1390 per ser cedida, posteriorment, als Ballester, 1411, als Luna, 1520, als Ansa, 1588, als Ivorra, 1596, als Copons, 1705, als Pinós, 1793, i als Sarriera, 1857.

L'època feudal es va anar diluint per passar a les anomenades municipalitats. El 1714, la vila toca fons per la Guerra de Successió, quan Felip V va derruir el castell, i no fou fins ben entrat el s.XVIII quan el terme torna a adquirir notorietat per la decisió de Carles III de fer construir la carretera de l'Ordal. El cens augmenta espectacularment, passa de 85 persones a 500 en poc temps.

La construcció d'aquesta carretera suposa un increment econòmic ja que, fins aleshores, Cervelló era una vila eminentment agrícola i ara començava l'era de la industrialització, especialment la del vidre, que fou obra en gran part de Joaquim Mensa. El cens era ja de 1720 a inicis del segle XX.

Es va construir l'Església parroquial de Sant Esteve, i l'evolució demogràfica i econòmica de Cervelló no es va aturar durant tot el segle XX. Avui en dia, gràcies especialment a la forta immigració dels anys seixanta, la vila presumeix de ser una de les capdavanteres del motor social de Catalunya.

La bandera de cervelló
Considerant, doncs, que el vertader escut heràldic de Cervelló és el cèrvol passant de color blau damunt d’un camp de color groc o d’or, hem cregut avinent instaurar una bandera de Cervelló amb els mateixos colors de l’escut.

Aquest senyal heràldic, llegat pels que d’alguna manera foren els fundadors del nostre poble, malgrat les diferents innovacions que s’hi han anat fent, ha arribat fins els nostres dies i és evident que aquest cèrvol passant de color blau sobre un camper de color d’or concreta innegablement la nostra identitat.

Però, amb tot, creiem que a Cervelló li manca una senyera que tot voleiant al compàs de l’aire serveixi per a identificar, més si cal, la nostra pròpia personalitat.

I tal vegada ens preguntem, i per què el municipi de Cervelló ha d’instituir una bandera? Bé, si qualsevol entitat esportiva, política, cultural,etc., i fins i tot establiments comercials sense gaire trascendènncia històrica, han instituit una bandera, per què el poble de Cervelló amb una trajectòria mil·lenària no pot tenir una bandera?

Tenint en compte el paper que juga Cervelló en la reconquesta catalana cap a ponent i la influència dels cervellons en la vida social i política i religiosa no dubtem ni un moment en afirmar que Cervelló hauria de tenir la seva pròpia insígnia, hauria de tenir i d’instituir la seva pròpia bandera.

El disseny de la bandera de cervelló
Pel que fa a Cervelló, tal vegada ens caldrà aclarir que és ben cert que no s’ha trobat, almenys fins ara, indicis de l’existència d’una bandera, però no oblidem que la majoria de banderes, com la catalana, per exemple, es basaren en la simbologia de l’escut del rei o senyor. La bandera exigia una certa simplicitat de disseny, i per això sovint  consistia només en els colors principals del corresponent escut, disposats en faixes horitzontals.

El que nosaltres hem considerat per al disseny de la bandera de cervelló és la perpetuació dels colors originals de l’escut heràldic que com hem dit més amunt és el color “groc o d’or I el blau” posat horitzontalment de manera que el color blau vagi al bell mig, donat que representa al cèrvol i les faixes grogues representarà el color ddel camp de l’escut….

Si bé és veritat, com ja hem dit, que no hem esbrinat l’existència d’una ensenya que fés referència a Cervelló, també estem segurs I plenament convençuts que és versemblant que els cervellons portèssin un signe ben visible per tal de conèixer la nissaga.

Joan Dolera i Contreras
Josep Llurba i Rigol